És una obvietat parlar de l’aigua com un element imprescindible per a la vida en general i per a l’ésser humà en particular, i també pot semblar altra obvietat parlar del dret humà a l’accés a l’aigua en quantitat i qualitat suficient. Doncs bé, el dret a l’aigua no apareix contemplat com a tal en cap text pertanyent al Dret Internacional dels Drets Humans. Això no significa que no existeixi, aquest dret pot deduir-se o derivar-se de diversos articles pertanyents a diversos àmbits del dret internacional.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha redactat multitud d’informes en els quals descriu una relació causal directa entre el consum deficient d’aigua, o l’excés de contaminació de la mateixa, i la presència de certes malalties, generalment associades a la pobresa i als Països en Vies de Desenvolupament (PVD).
També l ́OMS diu que una persona necessita cinquanta litres d’aigua diaris per a mantenir un nivell de vida adequat: 5 per a beure, 20 per a neteja (salubritat de la llar), 15 per a higiene personal i 10 per a la preparació del menjar. És necessari puntualitzar que estem parlant únicament de la quantitat per a cobrir les necessitats més bàsiques, no s’inclouen aquí quantitats destinades al desenvolupament d’activitats econòmiques (agricultura, indústria i serveis) o necessitats col·lectives. Per a un consum urbà l ́OMS preveu, com a mínim, el consum d’uns 100 litres per persona i dia. Per això, al consum domèstic i personal cal afegir la despesa en hospitals, escoles, negocis, etc…
La Cimera per la Terra, celebrada a Rio de Janeiro el juny del 1992, reuní 179 estats per tractar tots els temes relacionats amb el medi ambient. Sens dubte, la participació d’un nombre tan ampli d’estats demostra que la degradació mediambiental comença a preocupar seriosament els governants arreu del món. Val a dir que la Cimera per a la Terra tracta per primera vegada, de forma global, tots els factors que formen el medi ambient i hi influeixen. En aquest sentit, i pel que fa a l’aigua, considera que, pel fet de ser un recurs vital per a la vida del nostre planeta, ha de ser protegit i preservat, però reconeix, tanmateix, el dret de tothom a gaudir-ne amb garanties sanitàries suficients (la mateixa Cimera assenyala que la contaminació de les aigües és responsable d’un 80% de les malalties i d’un terç de les morts als països en desenvolupament).
El Dia Mundial de l’Aigua va ser declarat per resolució de l’assemblea General de les Nacions Unides el 22 de març de l’any 1993.
Basant-se en el títol del primer informe de les Nacions Unides sobre el desenvolupament dels recursos hídrics en el món, Aigua per a tots, aigua per a la vida, l’Assemblea de les Nacions Unides va decidir proclamar el període 2005-2015 Decenni Internacional per a l’Acció “L’aigua, font de vida”, iniciant-se el Dia Mundial de l’Aigua, el 22 de març del 2005.
La Resolució indica que el Decenni ha de tenir com a objectiu principal ocupar-se més a fons de les qüestions referides a l’aigua i de l’execució de programes i projectes sobre l’aigua, amb el fi d’ajudar a assolir els objectius relatius a l’aigua acordats a escala internacional i inclosos en el Programa 21, els objectius de desenvolupament de l’ONU per al mil•lenni i el Pla d’Aplicació de Johannesburgo.
Al llarg de quatre dies es van reunir a Sevilla més de 150 especialistes dels cinc continents. Es va tancar amb èxit un fòrum que, organitzat pel Ministeri de Medi Ambient, l’Expo Zaragoza 2008 i la Junta d’Andalusia, va veure les expectatives completes. L’objectiu inicial era abordar el diàleg al voltant de la sequera per part de personalitats rellevants de diferents latituds, i es va assolir implementant a les agendes polítiques noves propostes per a la gestió dels recursos hídrics.
La Declaració fa una crida a la comunitat internacional per a una gran mobilització de consciències contra els problemes derivats de la sequera i per a una actuació coordinada dels organismes internacionals en pro d’un desenvolupament mundial just i equilibrat.
És per això que les accions envers l’aigua són considerades com a “accions prioritàries” i s’estableix que: