La esparreguerina societat Vidal i Cia. fou fundada per Cristòfol Vidal i Castells, junt amb 53 socis més, el mes de maig de 1861, com a resultat de la localització d’una important deu, en el paratge conegut antigament com la pujada de Can Llates, indret situat entre l’antiga carretera NII i el torrent Mal, actualment polígon de Can Roca i, concretament, on es trobava la desapareguda empresa Elbasa.
En Cristòfol Vidal i Castells va obrir un pou en aquest indret, a 42 m de fondària, i va localitzar la deu. Per transportar l’aigua des d’aquest punt fins a la població es va construir una galeria que és el que coneixem com “la Mina”. Aquest aqüeducte subterrani fou construït a pic i pala i amb llums d’oli com a tota il·luminació. Com que té 1,6 km. de llargada fou necessària l’obertura de molts pous per on es treien les terres excavades a la superfície. Travessa la carretera general i el 1er i 2n torrent. Els treballs varen durar tres anys i en un principi, van ser dirigits pel propi Cristòfol. Més endavant, degut a les dificultats de l’obra, es va contractar un jove enginyer: Josep Puig i Llagostera, fill del propietari de la fàbrica de filats de cotó de Can Broquetes, que va ésser l’embrió de la Colònia Sedó.
La galeria es transitable fins a les Quinze Fonts, punt on hi ha instal·lat un plomejador per tal de mesurar el cabal de la deu i desviar-la en cas necessari. A continuació, l’aigua segueix 600 metres més a través d’un canal més reduït i, per tant no transitable, fins al dipòsit que es troba a la part alta del c/ Beat Domènec Castellet. El dipòsit original té 285m3 de capacitat i fou construït el 1864 en un terreny comprat a la família Sanmartí. Posteriorment es va cobrir i s’hi va edificar la seu social.
La primera formalització de Vidal i Cia mitjançant escriptura pública es va fer el 12 de febrer de 1862 pel notari Enric Casas i Bosch, amb residència a Esparreguera. Acte seguit es varen aconseguir els drets de construcció de la galeria, captació d’aigua i pas per les diferents finques amb pactes escripturats amb llurs propietaris.
A partir de mitjans de 1862, a ple ritme de construcció de la mina, es varen presentar problemes de finançament. Els socis fundadors participaven mitjançant les quotes mensuals compromeses o bé amb jornals prestats a l’obra. La quantitat recaptada mensualment per quotes era de 2.675 rals de billó, mentre el ritme de despeses era superior, motiu pel qual durant l’any 1862 i 1863 les quotes es doblaren o triplicaren. A finals de 1864 el capital invertit en les obres era de 315.643 rals de billó.
Alguns del socis amb més recursos varen fer préstecs, i un dels crèdits especialment curiós fou els 13.000 rals que va deixar a l’interés del 6% la “Hermandad de la Virgen de los Dolores” contra tres pagarés de 5.000, 5.000 i 3.000 rals.
Finalment, un cop l’aigua al poble, i per completar el finançament, es va optar per la venda de plomes d’aigua, que durant el 1864 es venien a 100 duros la ploma. Aquest fet va originar l’aigua de propietat.
L’arribada de l’aigua a la població fou el diumenge de la Festa Major de l’any 1864, quan l’aigua va brollar en una font construïda arran de terra a la plaça de l’església, fins a 10 m d’altura. L’ajuntament hi va assistir en corporació, així com el president de la societat Sr. Agustí Pagés, acompanyat dels socis. El batlle era l’Antoni Gonzàlez i Oliver i el rector de la parròquia el mossèn Antoni Roig i Talavera, ambdós també socis fundadors de la societat.
Fins aquells moments la població d’Esparreguera no disposava d’aigua corrent per les cases tal com succeïa a la majoria de pobles del país. Els veïns es proveïen d’aigua en els pous de moltes cases particulars, cisternes i en fonts públiques del torrent Mal, de la Gorgonçana i en la del Boter.
La població d’Esparreguera era de 3.090 habitants, disposava de vuit fabriques de paraires amb un total de 411 empleats i, a més, d’una bona activitat agrícola.
Vidal i Cia. va obtenir l’autorització administrativa per l’explotació del manantial, canalització i distribució de l’aigua a la vila mitjançant una reial ordre del Ministeri de Foment amb data 20 de maig de 1864, durant el regnat d’Isabel II.
La primitiva xarxa de distribució creada el 1864, va ser de canonades de plom, únic material disponible en aquella època. Posteriorment, a l’any 1892, es va anant substituint per canonades tipus “Sanjol” d’acer asfaltat. A partir de 1980 foren els polímers sintètics com el polietilè els que s’han imposat a les nostres xarxes, que avui dia sobrepassen els 100 Km.
La deu i pous de Can Roca, junt amb els pous de les Tres Rieres i Can Claramunt incorporats de mica en mica, han estat la base del proveïment d’Esparreguera, Mas d’en Gall i Can Rial, fins que l’any 1994, amb el concurs municipal, es va aconseguir el subministrament complementari des de la planta d’Abrera (ATLL) que ha d’assegurar el subministrament fins a una població de 35.000 habitants.
El 20 de maig de 2020 la companyia complirà 159 anys; això ens converteix en la segona empresa de subministrament d’aigua més antiga de Catalunya per darrera d’Aigües de Vilassar, que fou fundada el 1847.
Actualment la societat Aigües d’ Esparreguera Vidal S.A., jurídicament és una societat anònima, constituïda com a tal el dia 21 de maig de 1959, davant del notari Sr. Gumersindo López de Sant Sadurní d’Anoia, i està subjecta als seus estatuts i a la Llei de Règim Juridic de les societats anònimes. És la successora de Vidal i Cia. amb un capital social de 1.031.400€
Per acabar, hem de recordar els 18 presidents i les seves corresponents juntes que han possibilitat que la companyia arribés als 159 anys d’existència. Sense la seva entrega i col·laboració, no existirien avui dia les infraestructures i equipaments i l’equip humà que fa possible el servei òptim que avui presta i que ha fet viable la concessió administrativa del servei.
En data de 17 de maig de 2007 el Ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat adjudicar a la companyia el contracte de concessió del servei públic municipal d’abastament d’aigua potable al terme municipal d’Esparreguera per un període de 25 anys, així com el Reglament regulador del servei.